Quan encara no existien els mossos d'esquadra de Montserrat Tura, alguns catalanistes del morro fort, amb molt masoquisme patriòtic i un pessic de sentit del l'humor (negre), deien que ells volien que Catalunya tingués Estat propi, i doncs policia pròpia, perquè així podrien ser estomacats en la seva llengua, que com tots sabem només és la pròpia del país, el català.

Quan encara vivia i matava aquell dictador no pas tan dolent segons diuen ara alguns peperos, los traviesillos del Régimen como Emilio Romero decían también que Pilar Primo de Rivera se había hecho, con la camisa vieja de su hermano José Antonio, un sostén para toda la vida. Sección Femenina llamó la santa mujer a aquel precursor autárquico del Wonderbra político.

Pepe Rubianes, nacido en Galicia y afincado en Cataluña, es tan catalán como Pepe Montilla, nacido en Andalucía. Ambos cumplen las dos condiciones de la catalanidad: viure i treballar a Catalunya.Aquesta segona condició deixa fora els menors de 16 anys, els jubilats i els que cobren de l'atur o encara no han trobat feina, i a sobre algú n'hi va afegir una tercera, de condició: «la voluntad de ser-ho» (català, s'entén). Tant Montilla com Rubianes la compleixen amb escreix, aquesta condició, i s'omplen la boca dient-ho.I han treballat tota la vida. En una mateixa activitat: la política un (mentir assegurant que diem la veritat), el teatre l'altre (dir alguna veritat fingint que és mentida).

Hi ha diferències, però, entre els dos Pepes. Montilla pasó por el comunismo fundamentalista y el eurocomunismo carrillista antes de desembocar en la socialdemocracia felipista gobernante. Y habla un catalán trabajoso, no mucho peor que su castellano.Rubianes solo habla castellano y ha sido siempre fiel -con lejanas excepciones y constantes morcilleos- al monólogo mesiánico que ya endilgaba a sus compañeras de estudios en sus años de estudiante universitario (cosa que nunca fue al parecer Montilla por cierto).Un monólogo -¿hay que decirlo?- en castellano. Perquè, i aquí rau la seva excepcionalitat, Rubianes va triomfar teatralment en castellà a Catalunya en uns anys que fins i tot el Joaquín Murieta de Neruda el representava el Lliure traduït al català per Martí i Pol.

Però no és tan sols que Rubianes faci comèdia en castellà. És que quan l'entrevisten a la ràdio o a la tele en català (como está mandado), este hombre que ha vivido mucho más de media vida en Cataluña contesta en castellano. Perquè -diu- no domina prou el català. Tinc la gravació del merder que va armar a TV3. Tradueixo: «Catalunya em sua la polla pel davant i pel darrere. Que es fotin Catalunya pel puto cul, a veure si els hi esclata a dins i els hi queden els ous penjant del campanari. Que se'n vagin a cagar a la puta platja amb la puta Catalunya, que se'n vagin a la merda ja amb la puta Catalunya i deixin de tocar-me el collons...».Etcètera. ¿Us imagineu què hauria passat a la nostra pàtria si Rubianes no hagués sentit la necessitat de fer-se perdonar el pecat de parlar en castellà?

© Mundinteractivos, S.A.